30/09 Colder Weather

Hem passat la nit a Colorado Springs i avui farem turisme per 2 parcs Nacionals.

Sortim de l'hotel i... Ups! La roda de l'Alan no té pressió... L'hem hagut d'inflar pràcticament cada dia i avui encara ha baixat més. No podem pujar a les muntanyes amb aquest estat, hem de posar-hi remei... I el remei està a 20min d'aquí, a l'aeroport on hi ha una oficina de National.
Ens apropem al mostrador i un senyor molt amable ens canvía el cotxe sense problemes, ens dona un altre model de Dodge amb matrícula de South Carolina.
Ja tenim nom, aquest es dirà Jackson.




I aquí que es queda l'Alan tot sol amb una pintada al vidre davanter "low tire". Et trobarem a faltar, gràcies per acompanyar-nos des de tan lluny!




Som-hi cap al Garden of the Gods, un parc amb formacions geològiques de pedra vermella sobre un terreny molt pla que permet tenir bones vistes a llarga distància.




Després de la mort de l'antic propietari, la seva família va regalar els terrenys a Colorado Springs amb la condició que havía de ser un parc públic gratuït d'acord amb els seus desitjos. Gràcies senyors!




És agradable passejar pels camins que formen les roques entre si.




De moment la temperatura és molt agradable encara que el cel amenaci pluja. A veure si aguanta!




La roca més fotografiada, la Balanced Rock, impossible treure-la sense gent. Li haurem d'enviar una còpia a la senyora de vermell.




La sortida del parc ens fa arribar a Manitou Springs, un poblet amb molt de turisme a l'estiu i que nosaltres aprofitem per dinar en un local amb decoració americana cuidada fins a l'últim detall.

Cheeseburger 6 - Mac & Cheese 4




A la tarda tenim previst pujar al Pikes Peak, Monument Històric Nacional amb 4.302m, el cim més alt del sud de les Rocky Mountains.
És aquesta muntanya que es veu al fons i que té el cim tapat amb els núvols.




De moment el temps ens respecta i no fa fred encara que caigui alguna goteta.




El paisatge és molt bonic amb els arbres que ja comencen a agafar els colors de la tardor amb un groc intens com mai he vist.




I de cop ens cobreix una boira espessa que no ens deixa veure res, s'apodera del paisatge fent-lo desaparèixer en qüestió de segons.




I apareixen les primeres taques de neu amb una pluja cada vegada més densa.




Fins que arribem al cim i comprovem amb el termòmetre del cotxe que hem arribat als 0º. Sort que hem estat previsors i teníem els anoraks al cotxe!
Neva cada vegada amb més força i ho fa a través d'unes boletes molt petites com les del porexpan. No ho havía vist mai, era com estar dins una bola de vidre d'aquelles de neu.




Com a curiositat, a causa de la pressió més baixa al cim, l'aigua bull a 85,5 °C (segons fonts de la Vikipedia, nosaltres no ho hem provat)

La sensació aquí a dalt és com de mareig, no em falta l'aire però noto que els meus moviments son més lents. En JC encara ho nota més i ens hem d'asseure una estona abans de tornar a agafar el cotxe per baixar. Ens fixem que els treballadors del bar i la botiga porten identificació de sanitaris i ens fa estar més tranquils perquè segurament no som els únics amb aquests simptomes.

Durant la baixada es destapa una mica el cel i ens ensenya un paisatge de postal




amb l'Arc de Sant Martí més brillant que pugui recordar




I la carretera es torna com un mirall que ni als millors quadres




Aprofitem el paisatge per fotografiar a en Jackson i que finalment el pogueu coneixer, el nostre company a les Rocky Mountains de Colorado.




Ja al poble, una visita al Walmart per comprar sopar i cap a l'hotel a descansar.

Cheeseburger 6 - Mac & Cheese 5

Bona nit i fins demà!

Ingrid