17/09 Segon concert

Avui m'he despertat aviat i quan m'ha tornat a entrar la son ja era hora de llevar-nos.
En JC dormía com un tronc i jo comptava ovelles fins que he recordat que avui hi havía lliga. De seguida m'ha arribat un missatge comentant el bon partit que s'estava jugant, ser lluny de casa no ha de ser cap problema i he acabat veient-lo per internet en HD. Gràcies Ramon!










No sé si tindrem temps de passar pel motel a descansar abans del concert, igual haurem de dormir amb l'Alan un altre cop, ja veurem.
Part de culpa de que siguem aquí el té el protagonista d'avui, BRAD PAISLEY. El vam veure en concert el 2014 justament aquí mateix i me'n vaig enamorar. Espero tornar a fer-ho avui!

Abans, però, passarem el matí fresquets a les botiguetes del Charlotte Premium Outlets. Uns texans per en JC ha estat el trofeu aconseguit. Bé, i 2 bocates que deixaven molt que desitjar...







Les 3 de la tarda, tenim temps d'anar al motel a fer una migdiada. També ens preparem el sopar per portar-nos cap al concert i el cartell que volem ensenyar-li a veure si ens cau alguna cosa.

3/4 d'hora abans d'obrir les portes ja som a la cua per entrar. Som els tercers, però el tontolaba que ens ha registrat la bossa hi ha trobat la GoPro i ens l'ha fet deixar a la consigna (l'altre dia va entrar sense problema). En JC l'ha maleït a ell i a tota la seva família.

Ja som a dins, agafem posició davant de tot i ens emboliquem a xerrar amb dues noies molt maques que han penjat una foto amb nosaltres a twitter, son de Utah i han flipat quan hem dit que havíem fet un viatge de 24h per venir fins aquí, es pensaven que teníen el récord amb 4h.







No sé d'on han tret que erem d'Anglaterra, han escoltat poc el nostre accent...

Maddie & Tae les vam veure al Grand Ole Opry de Nashville fa un parell d'anys i em van agradar molt. Ara son teloneres de la gira d'en Brad i les recordava molt millor. Han tocat mitja dotzena de cançons i cap a casa.
Els genolls se'm comencen a cansar...







Ara li toca el torn a Tyler Farr. No tinc ni idea de qui és i tampoc m'han entrat unes ganes bojes de saber més sobre ell. M'ha regalat una púa que li farà companyía a la del teloner de l'any passat.
No em sento les cames...







M'he tornat a enamorar perdudament. Han valgut la pena les hores en peu i el no beure aigua durant bona part del dia (no ens podíem permetre perdre la quasi primera fila per anar al lavabo)
Recordo el primer concert de Brad Paisley més espectacular, sobretot perquè vam tornar a casa amb una pila d'autògrafs i anècdotes per explicar, però això no fa que aquest m'hagi decepcionat gens ni mica.
Avui només he aconseguit la púa que m'ha donat quan ha llegit el nostre súper-cartell i amb aquest gest li perdono el no haver cantat la meva cançó predilecta, "The World".







Aquí el vídeo de la prova:

No podem dir que no l'hem tingut a prop. He pogut estudiar-lo bé i... mmmmm... m'agrada... toca la guitarra com ningú, les seves cançons son fascinants i l'acompanya una simpatía amb un somriure que encomana. Tot i que l'home perfecte me l'he quedat jo, aquest no està gens malament.







I a mig concert fa pujar a una parella a l'escenari. No, no som nosaltres (oooooohhhhh), el noi li demanaa matrimoni allà al damunt mentres en Brad ho enregistra tot amb el seu mòbil. Han penjat la foto a twitter i se'ns veu entre el públic. Quina gràcia!








En acabar el concert, ens hem tornat a trobar amb la Lucy i el seu marit, la parella d'italians que vam conèixer ahir. S'han fet una samarreta i també han aconseguit una púa. Ens hem passat els correus per si coincidim més. Que macos! Vam estar com si ens coneguessim de tota la vida!







Voleu veure un vídeo? Us deixo el de "Remind me" amb Carrie Underwood i me'n vaig a dormir que en 6 hores ens sonarà el despertador.

Bona nit i fins demà!

Ingrid