16/09 Charlotte

Aquest matí a l'esmorzar hem conegut una parella italiana, son de Torino i la Lucy és professora de Line Dance. Fins fa poc tenía un honky tonk i també van estar al concert d'ahir i aniràn al de demà, em sembla que ens trobarem alguna vegada més durant aquests dies perquè coincidim en una part del recorregut.

Us he fet una foto al buffet perquè el pogueu apreciar. No està malament per venir inclòs al preu de l'habitació, però 21 díes amb aquest menú quasi que no em ve gaire de gust.







Charlotte, tot i ser la ciutat més poblada de North Carolina no té massa cosa per veure. Gastarem el matí en visitar el bonic Freedom Park, un lloc on passejar, relaxar-nos i jugar amb els ànecs.







Sempre va bé portar coses per picar a la bossa. Qui sap si a algú li entrarà la gana...







Les nits d'estiu hi projecten pel.lícules i d'aquí a dues setmanes hi fan un festival de 5 dies de durada que atrau a més de 100.000 visitants.







I com no, té una zona molt original habilitada per poder jugar els nens...







... i els no tan nens.







M'agrada passejar pels carrers i descobrir com son aquí les cases. Imaginar-me com ha de ser la vida en aquest indret e intentar buscar la part positiva de viure com sardines uns sobre els altres.

Hem pensat d'agafar aquesta com a segona residència, crec que hi haurà prou habitacions perquè pogueu venir però ens haurem d'organitzar amb les dates.







O millor aquesta amb la biblioteca al davant?







Sí, sí, amb una mini-biblioteca gratuïta. Això em fa pensar que segurament a Barcelona ja no hi quedaría cap llibre.







I arriba l'hora de dinar, l'Alan diu que coneix un lloc on hi ha diversos restaurants, l'Epicentre.
Veiem un local amb estètica anys 50 i el més important: hi ha sofàs on seure còmodament.

En JC no dubta ni un moment. A que no sabeu el que demana?
Jo em conformo amb un Club Sandwitch, una meitat me l'emporto posat i l'altra en una caixa de porexpan.







I què farem aquesta tarda? No sé... podem passejar pels carrers del centre sense destí definit. Són avingudes amples sense gaire encant i el moviment del vaixell em torna a venir, sempre a la mateixa hora amb aquesta sensació d'escoltar-ho tot de molt lluny. Fins quan em durarà el Jet Lag? Coneixeu algun remei? Demà necessito estar ja al 100%!
Ens parem en un parc amb salts d'aigua i un que jo em sé aprofita per fer una migdiada. El veieu? Quina sort amb aquest soroll!







I com que el tío s'ha llevat descansat ha fet que descobrís una cosa que no sabía d'ell. Ara també sap tocar el piano! Cada dia em té més fascinada! (em sap greu, se sent molt fluixet perquè tenim l'aigua al costat)

Acabat el concert de l'artista convidat seguim amb el passeig cap al cotxe. Volem parar al Walmart a comprar sopar per demà i ja de passada passar pel departament de samarretes per si hi trobem alguna ganga. Tenim sort! En JC segueix ampliant la col.lecció amb dues noves incorporacions a 1$ cadascuna.

Em fa vergonya ensenyar-vos el sopar que farem a l'habitació i el cobrellit no ajuda a millorar-ho, és una mica trist menjar-se les sobres dels dinars. No ho expliqueu a ningú.







Tinc ganes de que sigui demà a la tarda. Ja falta menys per tornar-me a enamorar!

Ingrid