28/09 Route 66 (3a part)

A Elk City és on hi ha el National Route 66 Museum que tenim ganes de veure, per això ahir ens vam quedar a dormir en un motel d'aquí mateix.




L'entrada son 5$ per cap, però es pot accedir a la majoría de llocs gratuïtament.
Hi ha construït un poble amb edificis a tamany real i et pots passejar entre ell per veure com eren els comerços, l'escola, el banc, el metge, l'església... a principis del segle XX.










A l'interior de l'edifici principal hi ha una mostra dels tipus de vehicles utilitzats per viatjar per la Ruta així com les vivendes típiques dels poblets pels quals passava.







Us imagineu fer-vos la permanent d'aquesta manera? Segur que quedava el cabell molt natural i ben hidratat.




Som-hi, com diu Willie Nelson "On the Road Again" per la Route 66 a veure si som capaços de no perdre-la.

El cartell d'avui ens fa especial il.lusió perquè és el de l'entrada a Texas i ens porta molt bons records.
No us explicaré que a en JC li han caigut les ulleres de sol i que hem estat una bona estona buscant-les per un lloc equivocat, fins que ha parat una parella també a fer la foto i les han trobat per nosaltres.




Un cop ets al camí correcte vas veient objectes curiosos que et poden fer pensar que algú els ha deixat aquí perquè els viatgers com nosaltres s'hi aturin.








Aproximadament en aquest punt de la Ruta és on coincidim amb el trajecte que vam fer al 2013 i ens fa gràcia tornar a veure indrets que ja havíem trepitjat en el nostre primer viatge per carreteres americanes amb en Billy, el nostre Hyundai Sonata de color blanc.




El Bug Ranch tampoc ha canviat gaire. Es tracta d'una sèrie d'escarabats clavats a terra i que la gent com nosaltres es dedica a pintar amb sprays de colors.




A pintar els cotxes i tot el que hi hagi per allà...




Com no, l'edifici del costat també és una antiga benzinera de la Ruta que ara està abandonada i on es podría gravar qualsevol pel.lícula de terror.

Arribem a Amarillo, que la veritat, no sé què li va veure George Strait. És l'hora de dinar i al Big Texas Ranch els filets son espectacularment bons i enormes. Som a Texas! All is bigger in Texas!




Cada plat va acompanyat de pa i dos entrants, no fos cas que et quedessis amb gana. Total menú d'avui: 46$

Cheeseburger 4 - Mac & Cheese 4




Una de les atraccions del restaurant és el repte de menjar-se un filet de 2kg, una patata al forn, amanida, cocktail de gambes arrebossades i un panet en menys d'una hora perquè et surti tot gratis i puguis entrar a formar part del Llibre Guinness dels Records com la Molly Schuyler que ho va fer ni més ni menys que amb 4 minuts i 18 segons.
Ni amb 4 hores podría jo!




Si ho vols provar has de seure a la taula que es veu a l'esquerra amb el cronòmetre. Quan hi hem arribat nosaltres tot just començava un noi que ha abandonat quan li quedaven 8 minuts i 1/2 filet al plat (que evidentment s'ha emportat en un tupper després de pagar 42$).




A pocs kilòmetres d'allà ens apropem fins al Cadillac Ranch. Fa 3 anys hi vam arribar que ja es posava el sol i, tot i que van sortir unes fotos bastant bones ho volíem veure amb llum de día.
Els cotxes plens de graffitis enmig del no-res li donen molta personalitat a l'escultura, per mi és una de les més maques de la ruta. No trobaràs mai 2 fotografíes iguals.




Ens hem endut un spray que hem trobat abans al Bug Ranch i ara l'aprofitem aquí perquè l'altra vegada no n'hi havía i volíem fer una obra d'art important.

Bona nit i fins demà que ja ens desplaçarem cap a les muntanyes.

Ingrid