29/09 Colorado, l'últim estat

Avui l'esmorzar té un buffet calent... bé... un recipient amb hamburgueses i panets amb salsa gravy... Però no estem a Texas? No se suposa que aquí tot ha de ser big size?




La gofrera ens confirma on som i, es clar, a l'esmorzar gratuït no se li pot demanar més...




Em sembla que avui no tindrem molt per explicar, anem en direcció a les muntanyes i el camí és pur desert. Voleu veure el més emocionant dels 500 kilòmetres? Atenció no perdeu el fil!



Ei, mira! Entrem a New Mexico! Segur que aquí hi ha més ambient...




Ah... No...




A veure si s'ha acabat el món i som els únics supervivents?
Per la carretera (i no és broma) fins i tot hem vist passar les típiques boles que roden amb el vent a les pel.lícules del Far West.




A la llunyanía comencem a intuïr les Rocky Mountains on passarem aquests propers díes.

Una pila de kilòmetres més endavant i amb una hora treta al rellotge, per fí arribem a un poble més o menys civilitzat on podem dinar.
Hem pensat que al no haver-hi res més a 300km a la rodona ens hauríem de conformar amb qualsevol cosa però la qualitat del menjar ens ha sorprès gratament.

Cheeseburger 5 - Mac & Cheese 4




I entrem a l'últim estat del viatge, l'última foto amb el cartell, el que fa dotze. No està malament la mitjana en 15 díes, no?




A Colorado seguim amb el paisatge monòton amb carreteres rectes i sense civilització. Només ens acompanya la nostra música, una pila de cançons que ens fan passar l'estona més distreta. Gràcies Billy, Brad, Alan, George, Zac, Toby...




Colorado Springs, final de trajecte i motel per dues nits. Toca posar-se el jersei.

Bona nit i fins demà.


Ingrid