19/09 Nashville, here we go!

Per fi ha deixat de ploure i sembla que no ho farà més en tota la setmana, les notícies han ensenyat imatges d'inundacions en tot l'estat.

L'esmorzar torna a ser més del mateix. Buffffff... De veritat que sempre mengen això?










Avui marxem cap a Nashville i haurem d'endarrerir el rellotge 1h, fet que ha provocat que el meu deixés de funcionar. Estic de vacances... realment el necessito?

Tinc ganes, moltes ganes de passejar per Broadway entrant a tots els locals possibles per escoltar country en viu. Em vull comprar unes botes, samarretes, menjar-me una cheeseburger amb sweet potato fries, entrar a l'Opry House, que la gent ens pregunti d'on venim, demanar que toquin Choices i sobretot deixar aquests dies gravats a la retina perquè no vull que s'acabin.

Deixem les maletes a l'hotel i ens falta temps per sortir cap al THE NASHVILLE PALACE on em cruspeixo la meva primera hamburguesa tot escoltant una parella que fan versions. Aquest local, com la majoría dels de Nashville està obert des del matí fins ben entrada la matinada i hi ha música en directe tota l'estona. Els cantants es guanyen el sou a base de propines.










Al seu costat, la megabotiga de Willie Nelson on en JC s'ha tornat boig comprant... més samarretes!
Algú em pot llogar un espai al seu armari?










El THE BLUEBIRD CAFÉ és un local situat a les afores de la ciutat on, per suposat, també hi fan música en directe. Avui hi ha sessió de micros oberts i tenim intenció d'anar-hi aviat per agafar un bon lloc. Upsss! Quan hi arribem ja hi ha una bona cua i el responsable ens diu que no hi cabem, que tornem més tard a veure si s'ha buidat. Ggggggrrrr...










No hem vingut fins aquí per res i decidim fer temps al Corner Pub. Sabeu on està? Doncs a la cantonada del davant, no era tan difícil d'endevinar!
Ens asseiem a la barra i demanem un parell de begudes amb un plat de Sweet Potato Chips (moniatos fregits). Al costat tinc una noia que es passa tota l'estona jugant a una maquineta de preguntes i respostes, no sé la quantitat de vegades que hi ha posat bitllets. Total, li faig jo les preguntes i que em pagui a mi!










Segon intent, una dotzena de persones a la cua per entrar al Bluebird. El porter ens diu que per la sessió de micros oberts no pot ser i que podem esperar per veure Mike Henderson (que era el nostre objectiu inicial). Ens posem a la cua i esperem pacientment.
El veiem arribar amb la seva banda i ells mateixos es descarreguen els instruments del cotxe. Mike Henderson ha estat tocant al Bluebird Café gairebé tots els dilluns a la nit durant els últims 25 anys, això fa unes 1.350 actuacions. Han de fer això cada dilluns?. També ha tocat amb Mark Knopfler, Sting, Dixie Chicks, Hank Williams i molts més...










Una hora d'espera asseguts al carrer i cap a dins! Aconseguim lloc en una taula a la segona fila, el preu de l'entrada és de 12$ que s'han de pagar en efectiu més una consumició mínima de 7$. Ja posats, em demano una copa de vi blanc i en JC un Jack Daniel's Fire. I és clar, també cau una samarreta.










Pels que segueixin la sèrie Nashville, sento dir-vos que el local que surt a la sèrie és un decorat, ni tant sols és real la façana. Si no la segueixes i ets amant de la música country... A què esperes? Estic segura que t'enganxarà com a mi.










Hem compartit taula amb un matrimoni de Denver. Els hem ensenyat el mapa per explicar-los on vivíem ja que no els sonava de res, en Greg estava emocionat de veure que estavem tan a prop d'Àfrica (....). Després del concert ha demanat una foto amb nosaltres i ens ha donat una targeta per si necessitavem alguna cosa quan siguem a Denver. Que maca és la gent!










Les 11 de la nit, les parpelles em cauen i les lentilles em molesten. No soparé, no tinc gana, tinc molta son. L'Alan ens porta cap a l'hotel a 10 minuts d'aquí i aconsegueixo arribar al llit abans d'adormir-me. Demà serà un altre dia a Nashville.

PD. Premi per la Carol i la Montse per endevinar l'aperitiu del Walmart. Aquí teniu les fotos i una de regal:




























Bona nit i fins demà!

Ingrid