18/09 Knoxville, canvi de plans

Avui matinarem més que de costum perquè tenim 370km per endavant i volem arribar a Knoxville per dinar. Deixem North Carolina passant lleugerament per South Carolina i entrar a Tennessee, el bressol de la música country.

Els que ens seguiu cada any ja coneixeu la nostra afició a fotografiar els cartells de canvi d'estat. El de North Carolina no el vam poder fer perquè vam arribar-hi per aire però ens les ingeniem per capturar-lo quan sortim.







Ui! Hem de posar benzina! Ens desviem en una àrea de servei i totes les benzineres tenen el sortidor tapat. Només n'hi ha una disponible però té el preu pels núvols i una cua interminable. A la llunyanía veiem un Waffle House (el que sería aquí "La Gofrería" de Mataró però americanitzada) i, ara que hi pensem, tenim una mica de gana... avui hem esmorzat molt aviat.
Em venen de gust uns Hashbrowns. Mira que son senzills i no he aconseguit mai fer-los a casa! En JC és més tradicional i en té prou amb uns ous ferrats amb tomàquet (això si que em surt bé).







Més cartells per afegir a l'àlbum. Aquest parant el cotxe en un lloc on no es pot i caminant al costat d'un rètol que prohibeix vianants. Per sort no ha passat el Sheriff, sinó què li expliquem? Que estem fent fotos per posar al blog? Ens fem una selfie amb ell per documentar-ho? Li passem l'enllaç perquè ho comenti?







I arribem a Knoxville, ja fa uns kilòmetres que plou. Volem anar a la Tennessee Valley Fair, una fira a l'aire lliure on hi ha exhibicions d’animals, paradetes d’artesania i de menjar, concursos de bellesa, tractors, rodeo, música i focs artificials a la nit.

Abans però, passem per l'hotel a deixar les maletes. I quin hotel! És enooorme!













Segueix plovent i ens dirigim cap a la fira amb l'esperança que deixi de ploure. Aparquem i quan arribem a l'entrada comença a diluviar. Abortem i tornem al cotxe tant xops que sembla que ens haguem capbussat en alguna piscina.

Volíem dinar a dins i res, que al final ho fem en un bar-restaurant-cafetería cutre, cutre.







Ha caigut la pluja de tot l'any en una tarda i on podríem anar a refugiar-nos? Doncs al Walmart que està obert 24 hores al dia durant 365 díes l'any.
Aquí he tingut temps de descobrir coses molt frikis. A veure si podeu endevinar què son aquests aperitius:







També m'he fixat amb un cartell que hi havía penjat a la caixa, al costat dels productes d'estanc. "Segons les lleis de l'estat de Tennessee està prohibit vendre vi els diumenges i els següents festius: 4 de juliol, dia del treballador, acció de gràcies, Nadal i Fi d'Any"
Aquests americans son raros, raros.







I acaba el dia, arribem a l'hotel relativament aviat i sopem una mica de fruita. Tinc fred, les sabates encara estan xopes, em poso dins el llit desitjant que demà faci bon dia o almenys que no plogui. Arribem a Nashville!

Bona nit i fins demà!

Ingrid