21/09 Nashville on my mind

Farts de torrades amb melmelada i suc de taronja artificial ens presentem a casa de Deacon Claybourne a esmorzar. No tenim sort, no és a casa. L'hauríem d'haver informat dels nostres plans...







Aparcar al centre de Nashville es pot convertir en una odissea si no t'hi vols deixar el sou de tot el mes. Al final hem anat a petar a l'altra banda del riu però el passeig cap al centre a través del pont peatonal és molt bonic.







Avui fa una calor insuportable, aproximadament 33º i aquí no hi ha ni una trista ombra (sort que porto el jersei a la bossa per si arriba un fred polar de cop)







Segueixo en busca de les meves botes, en Billy ens ha recomanat una botiga i no les he trobat. I serà que no hi ha per escollir!







Passejar pel centre ens ha fet venir gana, a la planta baixa del GEORGE JONES MUSEUM hi ha el restaurant Choices que tenim ganes de tastar. Avui per dinar és un bon moment per seure en una taula al costat de la finestra amb vistes al riu. El menjar és estupendo, el preu raonable, la música sensacional i la companyía immillorable en una de les meves ciutats predilectes. Necessito alguna cosa més?

Cheeseburger 2 - Mac & Cheese 2







La particularitat del carrer Broadway és que hi ha música en directe a cada un dels locals (alguns més d'una banda segons l'alçada de l'edifici). És divertit entrar, seure a qualsevol lloc i escoltar els diferents estils i versions, el problema arriba quan has de demanar beguda a cada un, pots acabar de coke fins les orelles o sortir torrat de tantes cerveses. A part d'això, a cada banda li has de donar propina. Aquesta és una cosa que no m'agrada, entenc que aquests grups viuen d'això però que es posin al teu costat amb el pot es torna violent.
Si te'n donaré igualment, no fa falta que em persegueixis!







Un dia perfecte, només es podía acabar d'arrodonir si Mr. Alan Jackson ja tingués el seu local inaugurat.







A la nit encara és millor, el carrer reforça la seva personalitat amb tots els neons il.luminats. Alguns dels bars tenen terrasses a la teulada que s'omplen de gent que vol gaudir de les vistes com nosaltres.







Les 10 del vespre i les botigues segueixen obertes. Què tal aquests barrets?







M'han demanat el carnet per entrar a sopar. És normal, només es permet accedir als majors de 21 anys i jo estic al límit, m'ha fet sentir com una adolescent que es vol colar a la disco.
A dins hi ha una parella destrossant "Colder Weather" de Zac Brown Band, per sort és la última cançó i deixen tocar als següent que són bastant millors.







Ja està, s'ha acabat el dia. Ara a creuar el pont a la inversa amb una molt bona temperatura per passejar. L'Alan segueix al mateix lloc on l'hem deixat i en 10min ja som a l'hotel.

Demà exprimirem les últimes hores a Nashville. Bona nit.

PD. Deacon Claybourne és un dels protagonistes de la sèrie Nashville. La casa on hem estat aquest matí és la que s'utilitza en la ficció.








Ingrid