22/09 Bye, Bye Nashville

Notícia important del dia: JA TINC BOTES! A veure què us semblen.
Ara m'has d'acompanyar a gastar-les, eh Montse?










La segona parada d'avui és al Sam Ash, una botiga d'instruments musicals enooooorme. Vaja, el paradís per al meu pare. Crec recordar que és la mateixa de Nova York on ens hi vam passar molts minuts provant i comparant per trobar la millor. Vas fer una bona compra!

I una altra vegada cap a Broadway! Aquesta serà la última...
Tornem a passar el pont a ple sol camí del centre i en un dels carrers secundaris ens creuem amb una parella. En JC em fa una senyal i... Oh! Una cara coneguda! És Mikel Erentxun. Sense pensar-ho dues vegades el cridem i li expliquem que vam ser a un concert seu al Privat, ens pregunta si estem de vacances i conversem breument. Per suposat, li demanem una foto per immortalitzar la trobada.










Hi ha moltíssims llocs on poder menjar i escollir no ens resulta fàcil, dinarem al Puckett's Grocery i sembla que hem fer bé perquè hi ha llista d'espera.
En Billy hi acostuma a fer actuacions acompanyat normalment d'algun altre cantant.










Cauen un parell d'hamburgueses, la meva de tamany natural i la d'en JC que s'anomena Ironman és XXXL.

Hamburguesa 3 - Mac & Cheese 2










Som-hi! Comença la peregrinació pels locals! Viure aquí i poder fer això cada setmana ha de ser una passada, aquí no saben què és una discoteca, la diversió és en aquest carrer.

Estrenem la tarda al The Stage, al meu parer, el millor dels locals en temes de decoració.










Hi destaca un enorme mural pintat a la paret amb les imatges d'algunes de les icones de la música Country.










Seguim per Broadway i entrem al Boot Barn perquè hi ha algú que està gelós de les meves botes i es vol comprar un barret. Desig concedit!

Al Tin Roof s'hi està preparant un grup per tocar. Aconseguim una taula a prop de l'escenari i un parell de begudes, a partir d'aquí ja tenim tota la feina feta. Ara toca gaudir d'aquests nois que ho fan francament bé, m'atreviría a dir que son els millors que he vist aquests dies.

Germaneta, aquesta va per tu!

M'he fixat que a partir de les 6 de la tarda tothom qui entra en un local ja ho fa amb el carnet a la mà per molt evident que sembli que ets major d'edat. Aquí tenen molt assumit que no hi poden entrar menors de 21 anys i no els molesta que es comprovi. Hem d'aprendre molt!

Descobrim que la banda que toca son Tyler Gordon Band, ens diuen que seguiràn durant una hora més (3 en total) i com que la cosa està tan animada al final canviem els plans i ens hi quedem a sopar. S'ha format un ambient molt xulo.

Ara si, see you soon or later però see you again Nashville!










Ingrid