Haurem de posar-nos alguns cosa calenta al cos per començar bé el dia. Què tal un Starbucks?
Uffff... Quina cara de son!
El Rocky Mountain National Park té uns 1.000km2 i no tenim temps suficient per veure'l tot, segurament perdríem l'avió de tornada, així que optem per agafar la Trail Ridge Road, la carretera asfaltada més alta dels Estats Units i que comença justament a Estes Park on hem dormit avui.
Paguem els 20$ del passi diari i a explorar!
Aquesta carretera, degut a la seva elevació, està oberta fins a finals de setembre o mitjans d'octubre depenent de les temperatures. Hem tingut sort de poder-la agafar.
Comencem amb calor i un sol radiant que ens permet veure el paisatge amb molta claredat. El canvi de colors dels arbres a la tardor és espectacular.
El dia es va complicant i ja arriben els primers núvols.
Val realment la pena fer-la amb calma i anar aturant-se als miradors des d’on gaudim de vistes panoràmiques quan la boira, el vent i la neu ens deixen.
De molts d’ells surten camins que s’endinsen cap al parc i que permeten fer excursions d’hores o inclús de dies suposadament a ple estiu perquè ara no hi ha qui hi vegi res amb normalitat.
Sort dels anoraks, sinó no haguessim pogut ni sortir del cotxe, el termòmetre marca -3° però amb el vent que fa la sensació tèrmica és de bastant menys. Quin fred!
Ufff... Un refugi per agafar forces!
Aquí costa respirar, cada pas és com si haguessis pujat un pis per les escales. Estem a 3.660m.
Comencem a baixar, els núvols s'obren una mica i la boira desapareix poc a poc. La temperatura ja ha arribat als 5° i va pujant de mica en mica.
El poblet de Grand Lake està als peus de les muntanyes fora ja del Parc. Les cases son de fusta i totes tenen unes vistes envejables de les Rocky Mountains (envejables per les vistes, no per la temperatura, que jo no m'hi quedava a viure ni que em paguessin!)
Pobre ànec, mira que enganyar-lo d'aquesta manera!
El carrer principal, l'únic del poble, està ple de botiguetes i llocs de restauració. Imagino que per una altra època de l'any perquè en tota l'estona que hi hem estat ja és molt dir que hem vist a 3 persones!
Aprofito per agafar aire, que estem al final del viatge i s'ha de gaudir de tots el moments que et regala la vida.
Bona nit i fins demà.
P.D. Recompte al final del dia:
Cheeseburger 7 - Mac & Cheese 6
Ingrid
Sort de l'abric, perque -3 es una rasca de nasos!!!!!! :-0 Quins paissatges mes guapus... Aquesta part que esteu fent ara em sona d'uns documentals que segur que conexieu: "America desde l'Aire" :-)
ResponderEliminarLlàstima de la boira...
Eliminarjajajajajaj
ResponderEliminarSaps que m'ha recordat? quan anàvem cap a Sòria al cotxe i començaves 3º.... 2º... 1º... 0º.. ZEROOOO i baixant... argg -1º.... -2º...
jajajaj quin riure!!!
Realment és espectacular el paisatge... gaudeix perquè aquestes vistes no tothom les pot disfrutar!!!
Carol
Jajajaja. Ja saps que el fred i jo no som massa amics...
EliminarPensava que anaves a dir quan anavem a fer el cafè a Segovia i va a començar a nevar. Vam sortir disparats del cotxe com uns bojos!
Què boniques són les muntanyes, tot i que a Amèrica són més grans, hihihi.
ResponderEliminarQuan vas a llocs de més de 3000 metres sempre has de portar roba d'abric, encara que sigui juliol o agost, allí dalt el temps pot canviar en un tres i no res.
Una cosa que ens va sorprendre va ser la quantitat de cables que tenen als carrers, les fotos queden una mica... amb lo avançats que estan i això no ho han solucionat.
Dius que s'us acaben les vacances, doncs pel títol del post ningú ho diria, has posat 03/09, hahahaha.
Ramon i Lluïsa
El cables? No hi ha res que el Photoshop no pugui arreglar
EliminarPotser és que no l'he utilitzat mai o que no m'agrada retocar les fotos, com a molt aclarir-les una mica si han quedat massa fosques 😂😂
EliminarEntre la cara de son i després la cara de fred, quins "caretus". Les vistes espectaculars
ResponderEliminar